En Guàrdia!

Capítol 996. A l'edat mitjana els matrimonis en els cercles de poder anaven associats a un seguit de consideracions polítiques i econòmiques. Un casament podia forjar aliances necessàries per assolir la pau i assegurar equilibris geoestratègics. Molt sovint la cerimònia havia estat precedida per complexes gestions diplomàtiques entre dues cases reials o nobiliàries. Un bon exemple d'aquest procediment es troba en el matrimoni que va unir l'infant Pere d'Aragó i Anjou amb Joana de Foix i Bearn, el mes de maig del 1331. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador, coautor, amb Joel Colomer Casamitjana, del llibre "El matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local".

Capítol 995. Al llarg dels anys 60 del segle passat, diverses marques catalanes dedicades a la fabricació de motocicletes van aconseguir competir en el mercat internacional, sovint amb més ganes i capacitat de sacrifici que no pas mitjans materials a l'abast. Una d'aquestes empreses, Montesa, havia estat fundada el 1945, i oferia una promesa de llibertat i excursions a una joventut obligada a créixer en una societat especialment grisa, en què molt pocs podien tenir automòbil. El 1962, aquesta marca va treure al mercat un model especialment important, que va fer història: la Impala. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Santi Ruiz, aficionat a la Impala, autor del llibre "De Boí a la Operación Impala. Antes, durante y después de la travesía africana".

Capítol 994. La vida de Victòria Pujolar Amat és una història de valentia i resistència, i també de ràdio. Des de ben jove es va comprometre amb la causa antifeixista, i va patir la presó i l'exili, primer a França i després a Romania. Allà es va convertir en la primera locutora femenina que parlava en català a l'emissora de ràdio clandestina que emetia des de l'exterior de l'Espanya franquista: Ràdio Espanya Independent, popularment anomenada La Pirenaica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Elvira Altés, periodista, fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Victòria, la irreductible".

Capítol 993. Durant bona part del segle XIX, i encara en el segle XX, a la política espanyola s'alçaven veus que clamaven per l'annexió d'Andorra. Una de les persones que van defensar aquesta opció va ser un militar liberal, aventurer i de vida intensa. Era el capità Anton Valls, un home apassionat i conflictiu que en el seu temps es va guanyar enemics irreconciliables, i va deixar rastre per allà on va passar. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Villaró, escriptor, guanyador dels premis Josep Pla amb la novel·la "Els ambaixadors" i Prudenci Bertrana amb "La bíblia andorrana".

Capítol 992. En esclatar la Guerra Civil, també anomenada fitna, al califat omeia d'al-Àndalus l'any 1009, el poder central de Còrdova es va veure desballestat i substituït per una autoritat alternativa, la dels diversos nous estats que van sorgir a les províncies. Eren els "mulukat-tawaif", els reis de taifes. El seu poder es va mantenir al llarg de tot el segle XI, fins a la reunificació del territori d'al-Àndalus a mans dels almoràvits nord-africans. Les taifes orientals, pertanyents a l'actual territori dels Països Catalans van experimentar una gran puixança durant tot aquest període. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep-David Garrido i Valls, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, medievalista, filòleg i arabista. Autor del llibre "Terra de taifes. Els Països Catalans al segle XI", de Rafael Dalmau, Editor.

Capítol 991. Al llarg del segle XVIII, el segle de la Il·lustració, ningú més va fer tantes aportacions al naixement de la química moderna com el matrimoni format pels francesos Antoine Lavoisier i Marie-Anne Paulze. Després de segles de teories infundades basades en l'alquímia, aquesta parella d'investigadors metòdics van fer de la recerca una ciència racional i exacta, allunyada de la màgia i les supersticions. Lavoisier i Paulze van desterrar la idea dels quatre elements aristotèlics amb la identificació d'elements tan importants com l'oxigen i l'hidrogen. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor del llibre "100 protagonistes de la història de la ciència", de Cossetània.

Capítol 990. El polític i periodista Antoni Feliu i Codina, fidel a l'ideari republicà i federal, va dictar les seves memòries en els dos últims anys de vida, des del llit on jeia malalt. Els records de les personalitats amb qui va tractar, com Abdó Terrades, Narcís Monturiol, i sobretot Valentí Almirall, i dels fets polítics, socials i culturals que va viure, constitueixen un retrat molt complet de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX, del Sexenni Revolucionari, una època de canvis profunds, relacionats amb el naixement del catalanisme i de l'esquerra de caire republicà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavi Milian, llicenciat en Història per la UB i en Periodisme per la URV. Doctor en Dret per la Universitat de València, ha codirigit, traduït i escrit el pròleg de "Memòries d'un veterà de la República, Antoni Feliu i Codina", i és codirector de la col·lecció Fil Roig, que recupera personatges oblidats per la història.

Capítol 989. El 10 de juliol de 1941, en un estiu especialment xafogós, un petit poble polonès, Jedwabne, es va despertar amb una tensió estranya a l'ambient. Alguns dels habitants catòlics, armats amb bastons i destrals, van anar casa per casa a caçar jueus, amb la intenció d'humiliar-los, assassinar-los i quedar-se'ls les propietats. Havien estat veïns, companys de feina i d'escola, però ara els feien responsables de les purgues soviètiques dels últims anys i del desenvolupament de la guerra. Els polonesos actuaven esperonats per les tropes nazis d'ocupació, els nous invasors del país, però als soldats alemanys no els va caldre intervenir directament perquè a Jedwabne es cometessin tota mena d'atrocitats. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, doctor en Filologia Catalana per la UAB, professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL i autor del llibre "Jedwabne. Una història universal".

Capítol 988. La dictadura franquista va modificar l'espai públic i es va dedicar a suprimir de manera sistemàtica monuments existents anteriorment. Ja fos per raons estètiques o per motius polítics, és a dir, perquè haguessin estat erigits en temps de la República, van ser substituïts per conjunts escultòrics enaltidors del règim, en record dels que havien perdut la vida durant la guerra en el bàndol colpista. Eren els monuments "a los caídos por Dios y por España", i a Catalunya se'n van aixecar molts, sobretot en llocs on els enfrontaments van ser més sagnants, com a les terres de l'Ebre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marcel Xandri, doctor i màster en patrimoni artístic a Catalunya per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en història de l'art i graduat en dret. Autor de la tesi "Monuments 'a los caídos por Dios y por España' a Catalunya, 1939 a 1970".

Capítol 987. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, l'espionatge va resultar clau per descobrir i avançar-se als plans militars de les potències enemigues. En el cas de la intel·ligència militar soviètica, l'agent més eficaç de què van disposar va ser el que van acabar abandonant a la seva sort. Era Richard Sorge, que actuant sota la identitat encoberta d'un periodista alemany va aconseguir espiar de primera mà les intencions de l'Alemanya nazi i de l'Imperi japonès respecte a la Unió Soviètica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg especialista en el Japó, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC.